Sobre la problemàtica de la retribució dels administradors-socis-treballadors d’una societat mercantil

Sobre la problemàtica de la retribució dels administradors-socis-treballadors d’una societat mercantil

La retribució dels socis-treballadors i, en la majoria dels casos en les petites i mitjanes empreses, els administradors, ha estat objecte de múltiples polèmiques i conflictes amb l’Administració Tributaria, sobret tot a rel del cas Mahou en que el Tribunal Suprem va determinar que, per a que la remuneració a l’administrador es pogués considerar despesa deduïble en l’Impost sobre Societats, aquesta hauria de figurar de forma precisa en els estatuts de la companyia, detallant el seu import o la seva forma de càlcul.

Però si bé va quedar bastant clar que les retribucions percebudes per l’administrador de la societat per l’exercici de les funcions pròpies i inherents al càrrec d’administrador son despesa deduïble fiscalment si dita retribució està prevista en els estatuts, ni l’administració Tributaria ni la jurisprudència han estat unànimes a l’hora de qualificar la naturalesa tributaria de les retribucions percebudes pels socis de la societat pel seu treball per a la societat.

A tota aquesta tradicional polèmica cal afegir-hi les modificacions introduïdes per la recents reformes legislatives com ara les Lleis 26/2014 i 27/2014, de 27 de novembre i, en l’àmbit mercantil, la Llei 31/2014, de 3 de desembre.

EMPRESARI O PROFESSIONAL

Però, primer de tot hem de veure com s’articula la nostra societat. Quin tipus d’activitat desenvolupa: EMPRESARIAL O PROFESSIONAL?

Si la nostra empresa desenvolupa una activitat PROFESSIONAL haurem de tenir molt en compte la definició que en fa l’apartat 1 de l’article 27 de la Llei de l’IRPF del concepte de rendiments d’activitats econòmiques: “…els que procedint del treball personal i del capital conjuntament, o d’un sol d’aquest factors, suposi per part del contribuent l’ordenació per compte propi de mitjans de producció i de recursos humans o d’un dels dos, amb la finalitat d’intervenir en la producció o distribució de béns o serveis”.

Però encara haurem de prestar més atenció al paràgraf 3r, introduït per la Llei 26/2014, que disposa que: “tractant-se de rendiments obtinguts pel contribuent procedents d’una entitat en el capital de la qual hi participi derivats de la realització d’activitats incloses en la Secció Segona de les Tarifes de l’Impost sobre Activitats Econòmiques (Activitats Professionals), tenen aquesta consideració quan el contribuent estigui inclòs, a aquest efecte, en el règim especial de la Seguretat Social dels treballadors per compte propi o autònoms (RETA), o en una mutualitat de previsió social que actuï com a alternativa a aquest règim especial….”

Per tant, queda clar que a partir de la modificació de l’article 27.1, de la Llei de l’IRPF, tercer paràgraf, els rendiments obtinguts pels socis pels serveis prestats a les seves societats generaran a efectes de l’IRPF, rendiments d’activitat professionals quan estiguin inclosos pels serveis que prestin en el RETA o en un règim alternatiu.

Ara bé, l’Administració Tributaria s’ha pronunciat en diferents consultes durant l’any 2015, entre altres CV 1147-15 i CV 1148-15), sobre la problemàtica que ha generat el redactat del nou paràgraf tercer de l’article  27.1 de la Llei de l’IRPF, que venen a dir: Per a que les retribucions dels socis siguin considerades a efectes de l’IRPF rendiments d’activitats econòmiques, i per tant, els socis hagin de facturar a la societat, s’exigeix:

Que es tracti de societats de prestacions de serveis professionals l’activitat de les quals si no fossin societats hauria d’estar inclosa a la secció Segona de les Tarifes de l’IAE.

Que l’activitat desenvolupada pel soci sigui precisament la realització dels serveis professionals que constitueixin l’objecte de la societat, havent-se de considerar incloses, dins dels serveis, les tasques comercialitzadores, organitzatives o de direcció d’equip i serveis interns prestats a la societat dins de dita activitat professional.

I les retribucions del socis pels seus serveis, considerats per la normativa, professionals, han d’estar subjectes a l’IVA?

Doncs també hi ha discrepàncies i dubtes en l’àmbit de l’IVA. Resulta interessant recordar la “Nota informativa de la Subdirección General de Información y Asistencia Tributaria de la AEAT”, emesa el febrer de 2015. Les seves principals conclusions son:

El fet que el rendiment obtingut pel soci es qualifiqui com activitat professional a l’efecte de l’IRPF en base a la seva inclusió en el RETA no implica que automàticament sigui subjecte passiu de l’IVA malgrat es tracti d’un indici a tenir en compte atesos els requisits que la Seguretat Social exigeix per a la seva inclusió en aquest règim especial, en tot cas s’hauran d’analitzar les circumstàncies que concorrin en cada supòsit.

Si el soci du a terme la ordenació per compte propi de factors de producció, per a desenvolupar la seva activitat professional, les prestacions de serveis efectuades pel soci a la societat estan subjectes a l’IVA.

Si la relació soci-societat s’ha de qualificar com laboral per concórrer les notes de dependència i alienitat, els serveis prestats pel soci a la societat estaran no subjectes a l’IVA segons disposa l’article 7.5è de la Llei de l’IVA.

 

Hauria estat desitjable una major claredat a fi d’obtenir una major seguretat jurídica sobre la subjecció o no a l’IVA dels rendiments obtinguts pels socis pels serveis prestats a les seves societats, perquè en la pràctica diària amb els procediments tributaris, sobretot amb els de gestió tributaria de l’AEAT, no resultarà ni fàcil ni senzill determinar els factors de producció materials propis per a desenvolupar l’activitat professional ni tampoc si concorren les notes de dependència i alienitat.

La DGT, en una Consulta Vinculant V2434-15, se’n desentén al·legant que no li correspon qualificar la naturalesa laboral o mercantil que uneix al soci professional amb la societat si bé per a realitzar dita qualificació s’ha de tenir en compte, segons una CV 1492-08, de 18 de juliol, que “… en absència de les notes de dependència i alienitat que caracteritzen la obtenció de rendiments del treball, cal entendre que els socis-professionals exerceixen la seva activitat ordenant els factors productius per compte propi en el sentit de l’article 27 de la Llei de l’IRPF i, per tant, desenvolupen una activitat econòmica, malgrat els mitjans materials necessaris per al desenvolupament dels seus servis siguin proporcionals per l’entitat”

Per la seva banda el Servei d’Estudis del REAF-REGAF, analitzant les consultes vinculants esmentades anteriorment, V1147-15 i V1148-15, sobre la tributació en l’IRPF, en l’IVA i en l’IAE dels socis de societats que presten serveis a dites societats, en treu la següent conclusió en relació a l’IVA:  “Per qualificar al soci com a subjecte passiu de l’IVA o no, s’haurà d’analitzar si l’activitat la realitza amb caràcter independent o no, per a la qual cosa serà precís sospesar els indicis de les condicions de treball renumeració i responsabilitat i, en concret:

Si la titularitat dels actius principals per a desenvolupar l’activitat de la societat es troben a la societat: els serveis que li prestin els socis no estaran subjectes a l’IVA, llevat que aquests comptin també amb mitjans propis per a desenvolupar-la.
Si la titularitat dels actius principals no correspon a la societat s’haurà d’analitzar si existeix o no exercici independent de l’activitat (però no s’ha d’oblidar la teoria de l’AEAT, la “intuitu presonae”, és a dir, si en dita activitat l’actiu principal és la capacitació del soci).
La relació soci-societat només es considerarà laboral i, per tant, no subjecta  a l’IVA, si en les condicions pactades queda clar i èxplicit que el soci-professional se sotmet als criteris organitzatius de la societat, que no percep una remuneració en funció dels resultats i que és la societat la que respon front tercers (malgrat que l’incompliment d’aquest requisit no és concloent).

És a dir, ens podem trobar que els rendiments obtinguts pel soci siguin qualificats com activitat professional a l’efecte de l’IRPF en base a la seva inclusió en el RETA, i que això no impliqui automàticament ser subjecte passiu de l’IVA. Així es desprèn de la Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, Sala segona, del 18 d’octubre de 2007 (NFJ026440) en l’assumpte C-355/06, que ve a dir:

“una persona física que realitza totes les activitats en nom i per compte d’una societat en compliment d’un contracte de treball que el vincula a dita societat, de la qual és l’únic accionista, Administrador i membre del personal, no és subjecte passiu de l’IVA en el sentit de l’article 4, apart 1, de la Sexta Directiva”.

I,  per si amb totes aquestes circumstàncies casuístiques no en n’hi ha prou i massa per a sentir-se insegurs jurídicament davant de l’Administració Tributaria, encara ens queda un tema relacionat amb les operacions vinculades, en el que no podrem aprofundir gaire per qüestions d’espai, però que afecta de ple en les relacions d’una societat i els seus socis, que regula l’article 18 de la Llei de l’Impost sobre Societats, en els casos d’una participació igual o superior al 25 per 100. Les operacions entre persones o entitats vinculades es valoraran pel seu valor de mercat. Per a determinar el valor de mercat la normativa ha establert diferents mètodes.

Quant al valor de mercat que s’ha d’assignar a la retribució corresponent als serveis professionals prestats pel soci, l’article 18.6 de la Llei 27/2014, estableix:  “ 6. Als efectes del previst a l’apartat 4 anterior, el contribuent podrà considerar que el valor convingut coincideix amb el valor de mercat en el cas d’una prestació de serveis per un soci professional, persona física, a una entitat vinculada si s’acompleixen els següents requisits:

Que més del 75 per 100 dels ingressos de l’entitat procedeixin de l’exercici d’activitats professionals i compti amb els mitjans materials i humans adequats per el desenvolupament de l’activitat.
Que la quantia de les retribucions corresponents a la totalitat dels socis-professionals per la prestació de serveis a l’entitat no sigui inferior al 75 per 100 del resultat previ a la deducció de les retribucions corresponents a la totalitat dels socis-professionals per la prestació dels seus serveis.
Que la quantia de les retribucions corresponents a cadascun dels socis-professionals compleixi els següents requisits:

1.- Que es determini en funció de la contribució efectuada per aquests a la bona marxa de l’entitat essent necessari que constin per escrit els criteris qualitatius i/o quantitatius aplicables.

2.- Que no sigui inferior a 1,5 vegades el salari mitjà dels assalariats de l’entitat que compleixin funcions anàlogues a les dels socis professionals de l’entitat. En absència d’aquests últims, la quantia de les retribucions no podrà ser inferior a 5 vegades l’Indicador Públic de Renda d’Efectes Múltiples (IPREM). NOTA: Per a 2016 l’IPREM anual està fixat en 6.390,13 euros.

És recomanable cada final d’any fer la següent: operació: restar dels ingressos de l’exercici fiscal de la societat totes les despeses però, sense tenir en compte les retribucions als socis o soci únic. I sobre el resultat d’aquesta operació calcular el 75 per 100, que és el mínim que s’exigeix per normativa que obtinguin com a retribució els socis o soci únic

EL PAGAMENT DE LES COTITZACIONS AL RETA

En la consulta V2434-15, del 30 de juliol de 2015, la Direcció General de Tributs, considera que en el cas que la societat pagui les cotitzacions corresponents al soci, constituiran una major retribució satisfeta per la societat al soci. Atés el seu caràcter obligatori, les cotitzacions tenen el caràcter de despesa deduïble per a determinar el rendiment net de l’activitat econòmica del soci, tant si les quotes son pagades pel soci com si son satisfetes per la societat.

Ricard Viña Arasa Assessor Fiscal del Col·legi

Facebooktwitterlinkedin