Fiscalitat de les dietes: despeses de locomoció, manutenció i estada

Fiscalitat de les dietes: despeses de locomoció, manutenció i estada

Arrel de dues consultes vinculats de la Direcció General de Tributs, l’una sobre les quantitats satisfetes a un soci professional per a compensar-lo de les despeses de desplaçament i l’altra sobre les dietes pagades als Administradors (malgrat que treballin per a l’empresa), i als socis de control (encara que realitzin prestacions que es poguessin qualificar com a laborals), hem pensat que seria oportú fer un recordatori sobre les condicions i quanties de les dietes que estan exemptes de l’IRPF per a qui les percep i, en canvi, son despesa per a l’empresa que les satisfà.

NORMATIVA.- A l’empara de l’habilitació que conté l’article 17.1.d) de la Llei de l’IRPF, a l’article 9 del Reglament de l’IRPF, les dietes i assignacions, per a despeses de locomoció (desplaçaments) i despeses normals de manutenció i estada, podran ser exceptuades de gravamen, fins a uns determinats límits quantitatius sempre i quan s¡acompleixin uns determinats requisits. Entre les condicions o requisits s’estableix que s’ha de tractar de desplaçaments fora del lloc de treball habitual pel que fa a les despeses per desplaçament i a un municipi distint del lloc habitual de treball els supòsits de despeses de manutenció estada.

INTERPRETACIÓ DE L’ADMINISTRACIÓ.- El terme desplaçament s’ha d’interpretar o entendre en el sentit de que el treballador ha d’estar destinat a un centre de treball i desplaçar-se fora d’aquest a un altre lloc per a desenvolupar la seva activitat laboral. En el cas de despeses de manutenció i estada el desplaçament s’ha d’efectuar, a més, a un municipi distint del lloc habitual de treball.

ATENCIÓ: per a les contractacions realitzades sota la modalitat d’obra o servei determinat, el destí en si del treballador en el centre de treball on concretament s’ubica l’obra o servei, invalidaria l’aplicació del règim de dietes exemptes per considerar-se que serien la compensació dels desplaçaments des de els domicilis particulars als centres de treball als que estan destinats.

Ara bé, si el treballador es desplaça des del centre de treball on s’ubica l’obra, per a la qual se l’ha contractat, a altres obres o centres, si seria d’aplicació l’exempció de les dietes, en la mesura que també es compleixen els requisits i condicions que exigeix la normativa.

JUSTIFICACIÓ: El Reglament de l’IRPF exigeix justificar la realitat dels desplaçaments, però no de quina manera, fins que una Sentència de l’Audiència Nacional de l’any 2011, va dir que una simple relació de desplaçaments dels treballadors no és vàlida com a proba de la despesa, però si del pagament. La Sentència diu que és necessari que l’empresa justifiqui amb documents externs o d’altre tipus (no només documents interns), que el desplaçament s’ha produït, que ha estat dins l’horari laboral, que tenia un motiu laboral.

És a dir, per a que es pugin aplicar les exempcions de tributació de les dietes previstes a l’IRPF és necessari que es justifiqui, al menys, la realitat del desplaçament i que aquest s’hagi realitzat efectivament en l’exercici de l’activitat laboral, i a aquests efectes, no es considera suficient la documentació interna elaborada per l’empresa, com ara fulls de liquidació de despeses de viatge, justificants de pagament als treballadors o resums mensuals de dietes o “raports”, sinó que és necessari que s’aporti documentació externa o suport documental suficient dels conceptes continguts en els documents interns (com ara justificants d’aparcament, de combustible, de peatges, etc ).

IMPORTS EXEMPTS DE TRIBUTAR:

Tabla imports exents de tributar

ADMINISTRADORS I SOCIS DE CONTROL

ATENCIÓ: Les dietes exemptes de l’IRPF només s’apliquen als que tinguin una relació laboral de dependència amb l’empresa. Això exclou als Administradors (encara que treballin per a l’empresa) i als socis de control (malgrat que realitzin prestacions que es poguessin qualificar com a laborals).

Doncs, segons una consulta vinculant del 15/07/2015, de la Direcció General de Tributs de l’AEAT, i, en base a l’article 1.2.c) de la Llei 20/2007, de l’Estatut del Treball Antònom, queden exclosos de relació laboral els qui exerceixin les funcions de direcció i gerència que comporta el desenvolupament del càrrec de conseller o administrador, o prestin altres serveis per a una societat mercantil capitalista, a títol lucratiu i de forma habitual, personal i directa, quan poseixin el control efectiu, directe o indirecte d’aquella en els termes previstos a la Disposició Addicional 27a del Text Refòs de la Llei de la Seguretat Social, que estableix diferents supòsits d’exclusió de relació laboral i en funció de la participació del soci en la societat, tant individual com conjunta amb determinats familiars. En concret, disposa que es presumirà dit control, llevat de prova en contra, entre altres casos, quan la meitat del capital de la societat per a la que el treballador presta els seus serveis estigui distribuït entre socis, amb els que convisqui, i als quals es trobin units per vincle conjugal o de parentiu, per consanguinitat, afinitat o adopció, fins el segon grau.

Ara bé, si la societat posa a disposició dels socis els mitjans per a que aquests pugin acudir al lloc en el que han de desenvolupar les seves funcions, és a dir, els hi proporciona el mitjà de transport i, si es el cas, l’allotjament, no existirà renda per als sous, atès que no existeix cap benefici particular per a aquest.

Però, si l’empresa reemborsa als socis les despeses en que aquests han incorrit per a desplaçar-se fins el lloc on van a prestar els seus serveis i aquests no s’acredita que estrictament es compensen dites despeses, o bé els abona un import per a que aquests decideixin lliurament com acudir-hi: estaríem en presencia d’una renda dinerària subjecta a retenció, igual que passaria amb les despeses de representació.

SOCI PROFESSIONAL QUE REP UNA COMPENSACIÓ PER LES DEPESES DESPLAÇAMENT.

En el cas d’un soci professional d’una societat i que els seus rendiments es qualifiquen com a rendiments d’activitat econòmica, segons el previst a l’article 27.1 de la Llei de l’IRPF, que utilitza el vehicle particular per a desenvolupar el seu treball a la societat i percep d’aquesta determinades quantitats per a compensar-l’ho de les despeses pels desplaçaments realitzats, la Direcció General de Tributs en una consulta vinculant V2683-15 diu que les quantitats satisfetes per l’empresa no queden exonerades de gravamen en concepte de quantitats destinades a despeses de locomoció, manutenció i estada dels seus empleats, i s’han de qualificar com a rendiments de la seva activitat econòmica.

És a dir, el règim de dietes exonerades de gravamen per despeses de locomoció, manutenció i estada només és aplicable als contribuents que perceben rendiments del treball com a conseqüència d’una relació laboral en que es donin les notes de dependència i alienabilitat, per tant, les quantitats que se satisfacin al soci professional per a compensar-lo de les despeses per desplaçaments realitzats es qualifiquen com a rendiments d’activitats econòmiques.

Ricard Viña Arasa Assessor Fiscal del Col·legi

Facebooktwitterlinkedin