La problemàtica de la imputació temporal dels rendiments del treball, del capital mobiliari, dels lloguers i d’activitats professionals i, també, del moment de la deducció de les retencions

La problemàtica de la imputació temporal dels rendiments del treball, del capital mobiliari, dels lloguers i d’activitats professionals i, també, del moment de la deducció de les retencions

1. RENDIMENTS DEL TREBALL

Regla general: s’imputen al període impositiu en el que siguin exigibles pel
seu perceptor.

Regles especials:

a) Endarreriments (art. 14 .2. b) LIRPF)
Els rendiments del treball percebuts en períodes distints a aquells en que foren exigibles, s’hauran de declarar quan es percebin però, imputant-los al període en que foren exigibles, mitjançant la corresponent declaració complementaria, sense sanció, ni interessos de demora ni recàrrecs.

b) Rendiments pendents de resolució judicial (art. 14.2, a) LIRPF).
Els imports no satisfets pendents de resolució s’imputaran al període impositiu en que la resolució sigui ferma, però si no es cobressin en el mateix període impositiu en que sigui ferma la resolució judicial i es cobressin amb posterioritat s’aplicaran els criteris dels endarreriments salarials i s’haurà de presentar declaració complementaria corresponent a l’exercici en que la resolució va ser ferma.

c) Prestacions per atur en la modalitat de pagament únic (art. 142. 2,c) LIRPF).
La part que no resulti exempta (art.7.u) LIRPF), podrà imputar-se en cada un dels períodes impositius en que, si no s’hagués fet el pagament únic, s’hagués tingut dret a percebre la prestació per atur. Dita imputació s’efectuarà en proporció al temps que en cada període impositiu s’hagués tingut dret a la prestació.

Retencions: segons l’article 79 del Reglament de l’IRPF les retencions i ingressos a compte s’imputaran al període en que s’imputin les rendes sotmeses a retenció o ingrés a compte, amb independència del moment en que s’hagin practicat.

 

2. RENDIMENTS CAPITAL IMMOBILIARI

Regla general: s’han d’imputar al període impositiu en el que siguin exigibles pel seu preceptor, amb independència del moment en que s’hagin produït el cobrament dels ingressos i el pagament de les despeses (art. 14.1, a) LIRPF).

Regles especials: les rendes estimades (art.6.5 LIRPF) i les derivades d’operacions vinculades s’imputaran al període impositiu en que s’entenen produïdes.

Retencions: Els rendiments procedents del lloguer de béns immobles urbans estan subjectes a retenció o ingrés a compte (art. 99 LIRPF). La obligació de retenir neix (art. 78 RIRPF), en general, en el moment de satisfer o abonar les rendes corresponents.

La imputació temporal de les retencions practicades sobre els rendiments del lloguer d’immobles es farà en el període en que s’imputen les rendes sotmeses a retenció o ingrés a compte, amb independència del moment en que s’hagin practicat. (CVV1790-11).

 

3. RENDIMENTS CAPITAL MOBILIARI

Regla general: els rendiments del capital mobiliari s’han d’imputar al període impositiu en el que siguin exigibles pel seu perceptor, amb independència del moment en que s’hagi produït el cobrament dels ingressos i el pagament de les despeses (art. 14.1, a) LIRPF).

Regles especials:

a) Rendiments negatius derivats de la transmissió d’actius financers (art. 25.2 LIRPF).
Quan el contribuent hagués adquirit actius financers homogenis dins dels 2 mesos anteriors o posteriors a la transmissió, s’integraran a la base imposables de l’estalvi a mesura que es vagin transmeten els actius financers que romanguin en el patrimoni del contribuent.

b) Prestacions derivades de contractes d’assegurança de vida i invalidesa (art. 25.3 LIRPF).
Quan dites prestacions generin rendiments de capital mobiliari s’imputaran al període impositiu que correspongui al moment que, un cop esdevinguda la contingència coberta amb el contracte, la prestació resulti exigible pel beneficiari de l’assegurança.

c) Rendiments pendents de resolució judicial (art. 14.1 LIRPF).
Igual que passa amb els rendiments del treball, quan no s’hagués satisfet la totalitat o part d’un rendiment per trobar-se pendent de resolució judicial la determinació del dret a la seva percepció o la seva quantia (no la mera manca de pagament), els imports no satisfets s’imputaran al període impositiu en que la sentencia judicial sigui ferma.

4. RENDIMENTS D’ACTIVITATS ECONOMIQUES

Regla general: la Llei de l’IRPF remet a la normativa reguladora de l’Impost sobre Societats en la que el criteri general d’imputació fiscal és el de la meritació, és a dir els ingressos i les despeses s’han d’imputar en el període impositiu en que siguin exigibles.

Regles especials:

a) Criteri d’imputació de cobraments i pagaments (art. 7.2 RIRPF).
Els contribuents que desenvolupin activitats econòmiques (empresarials i professionals), excepte les activitats que el seu rendiment net es determina pel mètode d’estimació directa normal, podran optar per aquest criteri en lloc del de la meritació per a imputar temporalment els ingressos i despeses de totes les seves activitats.
Aquesta opció te una durada mínima de 3 anys.

b) Operacions a terminis (art. 14.2, d) LIRPF).
En aquests casos, les rendes s’entendran obtingudes proporcionalment a mesura que s’efectuïn els corresponents cobraments, llevat que el contribuent decideixi imputar-les en el moment de néixer el dret. S’entén per operacions a terminis o amb preu ajornat, les vendes i execucions d’obra en que el preu es percebeixi total o parcialment, mitjançant pagaments successius o en un sol pagament, sempre que el període transcorregut entre el lliurament i el venciment de l’últim o únic termini sigui superior a l’any.

 

Retencions:

– Imputació temporal (art. 79 RIRPF).
Les retencions i ingressos a compte s’imputaran pels contribuents en el període en que s’imputen les rendes sotmeses a retenció o ingrés a compte, amb independència del moment en que s’hagin practicat.
Recordem que la obligació de retenir i ingressar a compte neix, amb caràcter general, en el moment en que se satisfan o abonen les rendes.

És a dir, en el cas dels rendiments d’activitats econòmiques segons la normativa vigent i la doctrina del TEAC (Resolució 27/09/2012), el perceptor de la renda no es pot deduir la retenció o ingrés a compte corresponent quan encara no ha nascut la obligació, a càrrec del pagador, d’efectuar la retenció o ingrés a compte, es a dir, sinó s’ha satisfet abonat la renda.

La qual cosa no eximeix al contribuent, la seva obligació de declarar la renda integra en el període que correspongui segons les regles d’imputació temporal, però la deducció de les retencions o ingressos a compte només es podrà practicar quan la renda sigui satisfeta o abonada i, per tant, efectuarà la deducció de les retencions o ingressos a compte en el període en el que es van imputar les rendes, mitjançant una sol·licitud de rectificació de l’autoliquidació presentada.

Per tant, només un cop satisfetes o abonades les rendes el perceptor d’aquestes podrà deduïr-se de la quota de l’IRPF la retenció corresponent malgrat aquesta no s’hagués practicat o s’hagués practicat per un import inferior al corresponent.

Facebooktwitterlinkedin