La tercera Jornada Tributària del Col·legi d’Economistes de Catalunya es consolida com a punt de trobada imprescindible dels Fiscalistes

La tercera Jornada Tributària del Col·legi d’Economistes de Catalunya es consolida com a punt de trobada imprescindible dels Fiscalistes

Barcelona, 6 de febrer de 2018.- El degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Joan B. Casas, el president del Consejo General, Valentí Pich, i el president de FiscalistesCEC, Nacho Cornet, obrien el passat 6 de febrer, la tercera Jornada Tributària consolidada ja com a punt de trobada imprescindible dels Fiscalistes. Una Jornada que en paraules del degà complementa la necessària formació contínua en matèria tributària dels Fiscalistes del Col·legi. En la mateixa línia es manifestà el president del Consejo que subratllà la conveniència d’aquestes jornades como una molt bona oportunitat d’esclarir dubtes i qüestions rellevants al voltant de la fiscalitat. Per part del president de la Comissió, secundà els comentaris de Joan B. Casas i Valentí Pich a més d’agrair la participació a tots els assistents i ponents.

El director general de Tributs del Ministeri d’Hisenda i Funció Pública Alberto García Varela en la seva conferència inaugural “ACTUALITAT TRIBUTÀRIA: NOVETATS I PERSPECTIVES” destacà que “la majoria dels experts coincideix en mantenir l’impost de successions idonacions” i, en canvi, admetia que “no hi ha consens en relació a l’impost de patrimoni, el qual recapta fins a 1.000 milions d’euros, en gran part a Catalunya”.

García Varela afirmà també que, “en un context de globalització tributària que ens porta a una interacció continuada amb organismes com la Unió Europea o el G20 i després d’un període de crisi amb canvis constants, l’objectiu de l’administració tributària és sempre la generació de certesa fiscal i seguretat jurídica”. Segons García Varela, “des de finals de 2016 aquest objectiu és comú a nivell global i vol respondre a la predictibilitat de les normes, fet que fa que cada any s’hagi de presentar per part del govern un pla normatiu”.

El director general de Tributs del Ministeri d’Hisenda i Funció Pública assegurà que “la certesa fiscal es podia observar en el pressupost del 2017, el qual mantenia una política tributària plana basada en la confiança en el creixement econòmic”. En aquest sentit recordà que “un creixement del PIB de l’1% significa, amb una pressió fiscal d’un 38%, una recaptació de 4.000 milions més”. García Varela també ha explicat que “durant l’exercici 2017 s’han fet diversos canvis normatius en relació a l’impost de societats, en la regulació de les clàusules sòl, l’activitat dels autònoms o la de les entitats de servei públic, així com en el control dels paradisos fiscals”.

En relació a les perspectives de futur dels tributs cedits a les comunitats autònomes, García Varela recordà que “un grup d’experts va presentar unes conclusions a finals de juliol i en base a elles hi ha un grup d’experts tècnics que les estan analitzant per tal que el Consell de Política Fiscal i Financera aprovi una reforma del finançament autonòmic”. En relació a l’impost sobre successions i donacions, García Varela apuntà que “la majoria dels experts coincidia en mantenir-lo i més tenint en compte que ingressa 2.500 milions d’euros, tot i que amb modificacions”. Pel que fa a l’impost del patrimoni, García Varela ha admès que “no hi ha consens entre els experts” però ressaltà que “recapta 1.000 milions d’euros, en bona part des de Catalunya”. Finalment destacà que “es planteja a les comunitats autònomes crear una llei marc que ordeni la fiscalitat mediambiental a nivell territorial”. García Varela també es referí a l’impost de la plusvàlua municipal afirmant que en pocs dies sortiria el projecte en el qual s’establiria que si hi ha pèrdua no estaria subjecte a l’impost i que el guany s’ajustarà respecte els períodes de bonança. D’altra banda comentà que “el grup d’experts ha considerat que l’impost de la plusvàlua municipal potser es podrà integrar dins de l’IRPF”.

L’advocat i professor associat de Dret Financer i Tributari a la Universitat Complutense de Madrid Leopoldo Gandarias Cebrián en la seva ponència “LA DISTINCIÓ ENTRE OPCIONS I DRETS EN MATÈRIA TRIBUTÀRIA I LA SEVA REVOCABILITAT” es centrà en la distinció entre opcions i drets en matèria tributària i la seva revocabilitat apuntant que “una opció és la facultat d’escollir per part del contribuent un determinat règim tributari, sempre dins el marc de la llei”. Gandarias afegí que “és necessari exigir una major seguretat jurídica en les resolucions del Tribunal Economicoadministratiu Central”.

José Manuel De Bunes Ibarra advocat i soci de Deloitte Legal abordà la “INCIDÈNCIA DE LES SUBVENCIONS EN L’IVA: ANÀLISI DE LA SITUACIÓ DERIVADA DE LES MODIFICACIONS PER LA LLEI CONTRACTES PÚBLIC”. De Bunes explicà que “les operacions realitzades directa-ment per les Administracions Públiques contraprestació de naturalesa tributària no estan subjectes a l’IVA”. En relació a les subvencions atorgades per les Administracions Públiques a ens públics o privats, De Bunes afirmà que “només s’inclouen en la base imposable de l’Impost les subvencions vinculades al preu, és a dir, les que vinculen la prestació del servei i la contrapartida que s’obté”.

En l’última ponència del matí l’advocat i soci de l’Àrea Tributària de MAIO Galicia Javier Gómez Taboada, feia una “ANÀLISI DE LES OBLIGACIONS TRIBUTÀRIES CONNE- XES INTRODUÏDES PER LA LLEI 34/2015 I LES SEVES CONSEQÜÈNCIES EN RELACIÓ AL CÒMPUT DE LA PRESCRIPCIÓ”, manifestant que “estem davant d’una realitat fàctica preexistent que la LGT ara, per primera vegada, intenta regular”. Gómez Taboada explicà que, segons la reforma la Llei General Tributària de 2015 “les obligacions tributàries connexes són aquelles en les que algun dels seus elements resultin afectats o es determinin en funció dels corresponents a una altra obligació o període diferent”. El soci de l’Àrea Tributària de MAIO Galicia comentà així mateix que aquesta definició, del tot “laxa”, habilita l’existència de connexes de diversos nivells sense límit temporal, fent que neixi una “autèntica hidra”.

L’economista i director de Projectes d’Ordenances Fiscals i Altres Ingressos de l’Ajuntament de Barcelona Antoni Mora Puigví manifestà en la seva ponència “ANÀLISI DELS PRINCIPALS PROBLEMES PRÀCTICS EN MATÈRIA DE TRIBUTS LOCALS” que “a Barcelona tenim un espai fiscal propi important, en el qual els impostos representen el 45% dels ingressos no financers”. Tot i així, prosseguí, “el sistema de finançament local és insuficient i obsolet amb uns ingressos propis basats en el valor cadastral, amb instruments fiscals poc evolucionats i amb unes transferències de l’Estatcomplexes i poc transparents”. En aquest sentit apuntà que “caldria una reforma que passaria d’una banda per redefinir la fiscalitat immobiliària amb una actualització dinàmica dels valors cadastrals, amb la possibilitat d’aplicar tipus impositius diferents i un recàrrec als immobles residencials, així com establir bonificacions segons criteris de renda o exempcions històriques”. Mora afegí que “la reforma també passa per la creació de figures fiscals innovadores per adaptar la fiscalitat a la realitat social i econòmica com ara l’existència de pisos buits, les noves comunicacions electròniques, el tractament fiscal del comerç, o les externalitats turístiques”.

En relació a l’IBI, el director de Projectes d’Ordenances Fiscals i Altres Ingressos de l’Ajuntament de Barcelona ha ressaltat que “a la ciutat comtal ens trobem amb la problemàtica de les bonificacions i subvencions d’aquest impost, que es limiten segons l’estat a famílies nombroses propietàries”. D’altra banda, en referència a l’Impost sobre l’Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana, conegut com l’impost sobre les plusvàlues, Mora ha explicat que, després de la sentència d’inconstitucionalitat, “l’Ajuntament de Barcelona deixarà de cobrar l’impost en tots aquells casos en què no s’hagi produït un increment del valor dels terrenys fins que l’Estat no reformi la llei”.

La jornada finalitzà amb la ponència “EVOLUCIÓ PREVISIBLE DE LA NORMATIVA RELATIVA ALS TRIBUTS CEDITS (ISD I IP): CONCLUSIONS DE LA COMISSIÓ D’EXPERTS, I OPINIÓ DE LA DIRECCIÓ GENERAL DE TRIBUTS I JOC DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA”, que comptà amb les intervencions de Guillem López Casasnovas, economista i catedràtic d’Economia de la UPF i membre de laComissió d’Experts de l’Estat per a la Reforma del Finançament Autonòmic, i amb Marta Espasa Queralt, directora general de Tributs i Joc de la Generalitat de Catalunya.

L’economista, col·legiat de mèrit del Col·legi d’Economistes de Catalunya, López Casasnovas aportà la seva visió crítica a algunes de les conclusions de la Comissió d’Experts de l’Estat per a la Reforma del Finançament Autonòmic, les quals ara es troben en mans de tècnics del Ministeri d’Hisenda que les està avaluant. En primer lloc, el col·legiat de mèrit del CEC explicà que “a la Comissió d’experts es va acordar, amb el seu desacord, la creació d’un nou IVA col·legial que faria que les Comunitats Autònomes que vulguin més recursos hagin d’aixecar de manera col·lectiva el tipus impositiu de l’IVA per a tots els territoris i que sería distribuïda per un criteri poblacional”. En relació a l’impost sobre el patrimoni. López Casasnovas comentat també que a la Comissió d’Experts es va aprovar crear una base imposable homogènia per a totes les Comunitats Autònomes, clarificar i actualitzar els límits de la tributació conjunta, treure els règims d’exempció segons la naturalesa dels actius i posar un mínim exempt per a totes les Comunitats Autònomes”. També explicà que el principal desacord es va situar en el mínim nivell de tributació per a totes les Comunitats Autònomes. En relació a l’impost sobre successions i donacions es va acordar mantenir-lo “introduint uns nivells mínims i apostant per establir una base liquidable homogènia”.

Per la seva banda, la directora general de Tributs i Joc de la Generalitat de Catalunya Marta Espasa Queralt en la seva intervenció recordà que els tributs cedits representen uns ingressos per al govern català d’uns 3.000 milions d’euros, és a dir, un 15% del total. Espasa afirmà que coincideixen amb el Consell d’Experts amb que “el model actual de finançament és excessivament complicat i poc transparent, amb un dèficit de responsabilitat fiscal per part de les comunitats autònomes, amb carències de la normativa que regula els tributs cedits”. Tot i així, Espasa afegí que “no estem d’acord amb que el problema es trobi en les diferències entre territoris a l’hora de gestionar tributs cedits ja que això respon a una autonomia i una responsabilitat fiscal necessàries i tampoc amb que la solució sigui harmonitzar les bases imposables i liquidables dels impostos cedits”. En referència a l’impost sobre el patrimoni, Marta Espasa remarcà que caldria ampliar la capacitat normativa de les comunitats autònomes i fer que tinguessin la capacitat de gestió i recaptació plenes. També comentà que a l’estat espanyol es recapten 1.000 milions via aquest impost, dels quals 500 a Catalunya, dada que va generar controvèrsia en el debat posterior. En conclusió, Espasa reiterà que les propostes del Consell d’Experts busquen reduir la capacitat normativa de les Comunitats Autònomes.

 

DESCARREGAR .PDF

 

 

Facebooktwitterlinkedin